Tresca i verdesca

• 

Trieu la foto que més us abelleixi

• Avui fa 70 anys que varen afusellar Companys. Un heroi de màniga més llarga que el braç. Que consti que em sembla una barbaritat pero penso... bé penso el que penso que encara me les carregaré.

• Naturalment, avui toca , en primer lloc alegrar-nos que el campament xilè Esperanza podria canviar el nom i dir-se Alegria. Però com que en pocs dies això tornarà a ser el que era, deixem-ho estar com està i que tot plegat serveixi per aconseguir alguna millora. Segueixo llegint i veig que la càpsula de salvament ha costat deu milions de dòlars. El meu David els hi hagués fet, segur, per la meitat, o menys!
• Els EE.UU. són un país d'oportunitats, no se'ls pot negar. Han concedit la ciutadania a una senyora que fa 101 (sí, heu llegit bé) anys que va creuar la frontera mexicana. Diu que ha dit "ara em sento lliure". Això és optimisme i la resta són punyetes.
• Gomà, un regidor de l'Ajuntament ha dit que no està d'acord amb la visita papal. Una vegada, quan menda estava dins la organització municipal, es va permetre fer unes puntualitzacions a unes paraules escrites del Sr. BuÏgas i no sabeu el puro que em va caure. Ara, es veu que allò de no mossegar la mà que et dona de menjar està obsolet. És molt lícit tenir opinió però segons com no es prudent manifestar-la públicament.
• Cada cop que surto de casa m'encomano a San Mario Vargas Llosa. Vivia en la casa de la cantonada.
• Ja hem entrat al deute ecològic. Això vol dir que consumim més del que la tera pot produir. Sóm el país 19 en el ranking mundial. Que grandes somos!
• Guerra en los mundos: dos asteroides han xocat entre Mars i Júpiter. És fantàstic això que d'un succés del 2009 no ens assabentem fins ara. Ja no té rellevància. De quants ensurts ens lliurariem si sempre fos així. Dentro de cien años, todos calvos (o no, perquè la mexicanaamericana potser de tan lliure encara visqui).
  
• Dilluns que ve obre les portes El Molino. A veure cuando, cuando, cuando...
• Heu vist les sorres de Premià o de Vilassar? Nuestra vidas son los rios que van a dar en la mar...
• Oh (de decepció), a Tarragona s'ha derribat l'hostal del sol, després de més de molts anys de litigis. Allí haviem passat dies inoblidables i menjat, oh com es menjava de bé. Sic transit gloria mundi.
• Me'n vaig a practicar la virtut de la companyia als malalts i, de pas, a contribuir al deute ecològic perquè tinc la nevera com el desert d'Atacama fa uns mesos.