CARMEN
El Liceu ha obert la nova temporada d’Òpera amb Carmen de Georges Bizet. Llibret d’Henri Meilhac i Ludovic Halévy, basat en la novel·la de Prosper Merimée.
Música arxiconeguda per tothom.
El personatge del taverner Lillas–Pastia és qui presenta i condueix tota l’ òpera, ho fa des de una basant mimo - còmica i va sempre un xic borratxo.
El que tots esperàvem era la direcció d’escena del sempre controvertit Calixto Bieito. Puc dir-vos que en general va agradar a tothom. De la Carmen que els llibretistes situan a Sevilla cap el 1820, Bieito ens trasllada a una caserna de uns 60 anys enrere, on s’imposa una gran disciplina militat, amb una vida molt dura a les afores d’un descampat de Ceuta; fet que li permet fer una gran escena dels contrabandistes que passen tabac i demès estris de Ceuta a Sevilla. El campament habitual de tendes i tartanes, es aquí substituït per 10 cotxes Mercedes de segona mà, que surten tots alhora a l’escenari com un ballet rítmic, amb les seves dificultats per enquibir-los , amb una gran moguda i colorit. Ens mostra una zona perillosa, amb baixeses humanes, visions de sexe ocult, violència, baralles i mediocritat dels seus personatges.
De gran bellesa el nu integral del torero a la llum de la lluna i les s’ombrés de la nit.
La versió que jo vaig sentir, Carmen la va cantar Maria José Montiel amb gran expressivitat, sensualitat a flor de pell i tot el que es requeria per captivar a Don José al mateix temps que li canta una i mil vegades que és una dona lliure.
Com a comentaris controvertits, la gran bandera espanyola que ondeja a l’impuls del vent dalt de l’asta al mig del pati de la caserna i, la silueta del toro d’Osborne com a teló de fons que fa referència a Espanya. Divertida la manera que el desmunten per fer lloc a la plaça de braus del quart acte.
Bona nit de música i espectacle. A mi sols em van molestar dues coses que al comentar-les havien passat desapercebudes als meus amics, una la brutalitat visual d’una pallissa molt llarga i sorollosa als genitals del contrincant i, l’ altre grollera d’un acte de sexe obligat i encobert que s’endevinava i no calia mostrar, però és allò que a vegades dic de les sensibilitats personals (vibracions).
Segons el programa se’n faran varies representacions, amb tres grups de cantants, perquè també en diversos preus sigui accessible a més públic.
Hi vaig el dimecres que ve. Ja la comentarem.
ResponElimina