divendres, 15 d’octubre de 2010

Tresca i verdesca


  • Per molts anys Maria Teresa! Tens molta sort de tenir un nom que correspon "al teu perfil". Jo, la descreguda convicta i confessa, em declaro absolutament partidaria de la teva santa. Quina dona, diria, si no fos que és una expressió que pot confondre al personal.
  • Les torrades de Santa Teresa es fan amb pa (amb llonguets és el millor si no fos que ara dificilment es troben troben) del dia anterior perquè sigui dur, llescat. S'arrebossen amb ou i es fregeixen en oli ben calent. Al treure-les s'escorren i es tornen a arrebossar , ara amb sucre.Menjar celestial!
  • Ahir vaig anar a veure una exposició a Caja Madrid, a la Plaça Catalunya. Es diu Camuflajes. Artistes, pintors o fotògrafs que han creat obres basades en el mimetisme, el camuflatge o la coïncidència. Tot es pot amagar deixant-ho ben a la vista. O sinó pregunteu a Agatha Cristie. Les obres que més m'han agradat són les fotos coïncidents: gent grisa en un carrer gris, un home amb anorak groc s'acosta a un tros de mur del mateix groc, una finestra vermella i al lluny un jersei del mateix to com unncant d'alegria; un home es confon en el blau i ja no saps si el blau li ha tenyit els pantalons o s'està fonent en el color... Aneu-la a veure i agafeu el fulletó d'activitats del trimestre. Hi ha força cosa interessant.

1 comentari:

Maria Teresa ha dit...

Gràcies per la teva felicitació. A casa l'àvia és deia Teresa i al ser jo la primera neta, em van posar el seu nom, dir-me Mª Teresa m'agrada. M'he passat el dia, ara és mitja tarda, penjada del telèfono,del mòbil i dels e-mails que ara obro. Tanta tecnològia s'acumula en unes hores, per fer-me adonar que sóc privilegida de tenir tants amics que m'estimen. Ja sé que t'agrada santa Teresa com a dona, pel seu temps, va ser tota una dona d'empenta.