Estic molt d'acord amb el que dius, Maria Dolors. Com no ens refugiem en la cultura, poc ens queda. Tinc moltes ganes de veure la peli "Bicicleta, cullera, poma". Un tema molt difícil i pel que sembla, molt ben aconseguit. (Es quan tu dius allò de "quina ràbia", oi)
Ahir en Marçal va anar a veure un petit Museu del Modernisme que han posat al costat del meu despatx (Balmes, pujant a ma dreta, aprop del carrer Aragó. Diu que està prou bé. Sembla ser que es d'uns antiquaris i és la seva col.lecció personal. ("quina enveja").
Això de sortir algun matí jo ho tinc una mica "xungo" perquè, com per la crisi, no tenim secretària al matí i el company és laboralista i acostuma a estar els matins als jutjats, l'Elisabet i jo ens ho hem de combinar perque no quedi buit el despatx. De tota manera, no perdo les esperançes.
Vull anar-vos explicant coses però, de moment, no tinc res massa interessant. Tot millorarà, segur.
Confio que en Rafael ja es trobarà millor. Esperava que em donés la benvinguda al blog. Per què no ho fas i en fas contenta?
Petons, Malole
Gracias por tu interés pero aún no estoy fino. En cuanto a darte la bienvenida por descontado que te la doy siempre me ha gustado dejar "bien contentas" a las mujeres. Nunca se han quejado. Más bien todo lo contrario, je, je, je, Bromas aparte,creo que sí que tienes cosas interesantes que contar, no te hagas de rogar, ¿por qué no explicas cuál es la diferencia entre las dos versiones del cuanto de Kafka? Sería interesante. ¿No crees? Que por cierto Susi me dice que os de las gracias a todos por colaborar: A Maçal el primero, a ti y a Mª Dolors de la que ha recibido las fotocopias. Rafel.
ResponEliminaJo si que et donc la benvinguda per segona vegada, i no et preocupis que de temes no te'n faltaràn, surten com a bolets...Endavant bloquera
ResponElimina