Monestir de les Avellanes

Hola a tots: En Marçal i jo hem estat de retir espiritual, es a dir, hem estat a un Monestir a Os de Balaguer. El claustre és del segle XII i l'esglèsia del XIV. L'anada allí va estar originada per una cosa tan prosaïca com un regal de Smartbox que li van fer a en Marçal. Hi havia bastantes opcions però vam escollir aquesta, i la vam encertar. El Monestir està molt i molt restaurat, massa (es casa pairal dels Germans Maristes des de 1910, així que ara es commemora el centenari). Està en un lloc molt tranquil i sembla ser que, a part de lloc de trobada de persones que volen fer activitats espirituals, també s'ajunten grups de ioga i coses així. El lloc bé s'ho val perquè és molt tranquil i està en un paisatge molt frondós i maco. Les habitacions pels hostes són senzilles però confortables (això si, no tenen tele, deu ser l'únic establiment hoteler que no en té). Diuen que les habitacions de les estades per a cultivar l'esperit són encara més senzilles.
No proposo que ens reunim allì el dia que tornem a la sana costum de fer un llibre plegats, perquè som massa sorollosos (bé, unes més que d'altres).
A l'entrar a l'esglèsia, anava a començar la Missa vespertina i ens vam quedar. Apart d'una altre parella, hi havia una vintena d'homes grans, dos o tres en cadira de rodes, i vam arribar a la conclusió que allo devía ser una residència per a Maristes jubilats. En un moment donat en Marçal va dir-me "¿Has vist quines orelles mes grans ténen aquests germans? I tú que em dius que les tinc groses!" Quan al mirall de l'ascensor es va veure i va mirar-se les seves orelles, es va esgarrifar: "Tinc les orelles d'un Marista jubilat!" va dir. Je, je, perdona, Marçal.
Per cert, així que un es mou s'en adona de la poca cultura. Bé, jo com a mínim. Savieu quins eren els monjos premostratencs, fundadors del Monestir a mitjans del segle XII? Jo no els havia sentit anomenar mai, ves per on! (Ara no val que consulteu a Internet i em doneu una lliçó, d'acord?)
Feia un fret molt agradable, als matis 8 o 9 graus però durant el dia anava pujant bastant. Com el Monestir es veu en poc temps, vam aprofitar per a recòrrer la Noguera i no sé quina altre comarca.
Os de Balaguer, Àger, Tremp, Pont de Suert, Balaguer (el dissabte, dia de mercat, fantàstic), etc. Tot molt poc turístic i els pobles una mica fets malbé amb les construccions modernes. Vam desviar-nos un parell de cops de la carretera per a buscar pobles sense espatllar. D'un camí de carro, enfangat i estret, vam sortir amb dificultats (i no serà pel tamany del cotxe) i desprès vam anar a un altre (com no tinc el planell no recordo el nom) que estava ben conservat. Un senyor gran va dir-nos molt orgullós que ell era nascut a una casa, les pedres de la qual acariciava amb mimo mentre parlava, i que, encara que vivia a Santa Coloma de Gramanet, anava sovint; la casa de davant era de la seva germana i una altre, reformada per amb gràcia, d'uns senyors de Barcelona. Era un poble més petit que Saifores i va fer-me pensar en la Maria Dolors i els tipus que vol "retratar" en el seu llibre.
Ens hem divertit molt i em menjat massa (ja se sap, el fret fa venir gana). Tenia l'idea d'acabar-me l'Ulysses, però... (Per cert, heu vist la foto que ha sortit de Marylin Monroe amb el llibre de Ulysses a les mans?) Es qüestió de principis que me l'acabi encara que hi ha troços farragosos, al meu parer.

I anant a un altre tema: En Marçal ja ha vist l'exposició dels Laberints, en una visita guiada. M'he fet venir ganes de veure-la. En La guarida de Kafka també hi ha una petita referència al laberint que construeix per a dificultar l'entrada a la cova. M'agradarà saber si surt a l'exposició perquè, pel que m'ha dit en Marçal, hi ha també fragments de pelis.
El meu fill Carles, que és molt de fiar, diu que l'exposició de Barceló val molt la pena.
Nois i noies, cada vegada penso que en farà menys mandra jubilar-me (encara que em creixin les orelles) perquè m'estic perdent moltes coses de cultura (l'únic que val la pena, oi Maria Dolors?)

Petons a tots, Malole