divendres, 8 d’octubre de 2010

L'ARPA I LES SEVES VIBRACIONS 57

Inici temporada de música a l’Auditori

D’entrada canvi de Director de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. El nou nomenat és Giovanni Antonini. Nascut a Milà és un dels directors més reconeguts per les seves interpretacions de repertori barroc i clàssic. Ens va oferir en aquest primer concert, un viatge des del barroc al món clàssic a través de tres composicions. De les evocacions de la dansa en el gran Bach, passem al classicisme genuí representat per un dels seus fills, i acabem amb una mostra de maduresa d’un altre il·lustre mestre.

1 – Suite núm.1 en do major, de Johann Sebastian Bach, una selecció de fragments amb aires de dansa, sense lligam entre si, no són peces per ballar, sinó reminiscències de ritmes i aires de ball. Nombre reduït de músics, escrita per dos oboès, fagot, corda i baix continu.

2 –Simfonia núm. 3 en fa major, de Carl Philipp Emanuel Bach, cinquè fill de J. S. Bach i de la seva primera esposa, Maria Bàrbara. Conegut amb el sobrenom de Bach de Berlín i d’Hamburg. No només va destacar com a compositor sinó com a clavecinista i pianista. Simfonia escrita el 1775, pensada per a corda, dues flautes, dos oboès, dues trompes i fagot. Sen tres moviments (ràpid-lent-ràpid) . Bach sota la forma clàssica aporta la primícia d’obrir camins per la llibertat formal que porta al subjectivisme, precursor del Romanticisme. Han passat 32 anys de la mort del seu pare i una nova música i altres instruments ja trucaven a la porta. Carl Philipp també té un tractat sobre piano, entre moltes altres obres.

3 –Simfonia núm. 102 en si bemoll major, de Franz Josep Haydn (1732-1809), conegut com el pare de la simfonia, en va escriure més de cent. Té com a mèrit afegit el saber evolucionar a traves de la simfonia, per fer evolucionar la mateixa forma, fet que va permetre la passa definitiva cap a la simfonia romàntica És la desena de les dotze que va escriure a Londres per encàrrec i, diuen les cròniques que va tenir un gran èxit. Va influir en la música de Mozart, amic seu, i també en Beethoven, els dos contemporanis.

Un bon matí musical arrodonit pel bon temps i la trobada d’amics d’altres anys en les mateixes localitats. Tota una família que estima la música.