AVUI, DIA 15 un petit apunt cultural.

Santa Teresa de Jesús: Les monges teresianes del covent de la Mare de Déu, cantonada amb el de la Canuda, celebraven avui una funció molt solemne i molt lluïda. Antigament li havien donat un caient nobiliari i senyorial. Hi solien concórrer la noblesa i la societat més elevada i distingida de la ciutat. Al peu de la porta del temple, hom estenia un domàs, que comprenia tota l'amplada del carrer, a tal de cobricel.

Després de l'enderrocament de les muralles, la fira que el dia de l'Àngel de la Guarda es feia pels voltants del Portal proper, va traslladar-se al dia d'avui i tenia lloc al carrer de la Canuda. També hi anava molta gent, i sobretot molta mainada, a comprar magranes i a menjar-se-les allí mateix.

Els vells barcelonins, avui, menjaven unes postres especials, qualificades de croquetes o bunyols de Santa Teresa. Eren producte de culinària casolana. Es feien amb pa tou, fregit amb llard, llet i sucre. En certs indrets posaven a les croquetes uns confits esfèrics, qualificats de píndoles del Papa Benet.

A Barcelona i en d'altres poblacions havia estat costum, sobretot entre la mainada, menjar anissos de comí, que hom qualificava de puces de capellà. Sembla que, antigament, el dia d'avui, els sacerdots donaven uns quants anissos als infants que els anaven a besar la mà. També n'havien donat els adroguers. Per alguns indrets de la ciutat, s'havien establert tauletes que venien paperines d'anissos de comí, a xavo cada una.

Santa Teresa, mirall de religioses, havia estat venerada per les monges en general, encara que no fossin carmelites.

Santa Teresa era l'advocada dels somnis. Les nostres àvies li demanaven que els donés somnis bons, que destruís la malignitat dels que consideraven dolents i, sobretot que els revelés en somnis tot allò que els interessava saber, segons la interpretació tradicional atribuït a tot allò que veien o creien fer quan somniaven. També s'encomanaven a la santa monja avilesa les endevinetes i somnietes, que sabien, més que el comú de les altres dones, l'art de llegir l'edesvenidor i de treure averanys dels somnis. Les pentinadores havien gaudit crèdit de grans somnietes, i n'hi havia algunes que devien la seva parròquia més a llur art de bones endevinaires que no a l'habilitat amb que exercien l' ofici.

Per tal de somniar força, les nostres àvies es posaven una castanya borda sota del coixí, o bé en anar a dormir posaven les sabates al capçal del llit en descalçar-se.

Podia esvair-se l'acció malèfica dels somnis dolents al moment de despertar-se, i del llit estant, hom els oferia a la gràcia de santa Teresa amb la següent oració, que calia repetir tres vegades:

A santa Teresa ofereixo

aquest somni que he tingut;

si és bo, que vingui amb mi;

si és dolent, el mar se l'endugui.

COSTUMARI CATALÀ El curs de l'any

Joan Amades

FELIÇ DIA DEL TEU SANT, MARIA TERESA!