dilluns, 18 d’octubre de 2010

PANEM ET CIRCENSES V

Avui va només de CIRC però AMBULANT.

Dissabte, quan amb la Ma. Teresa i la Ma. Dolors varem anar a veure l'exposició del CCCB "Per Laberints" vaig baixar al centre en bus i vaig tornar a casa en metro. I això és el que vaig veure:

  • La cua interminable de gent esperant per entrar a La Pedrera a veure l'exposició de Mariscal. Quants d'aquests aniràn a veure "Laberints"?
  • Les cues interminables de turistes esperant el BUS TURÍSTIC. I les esperes de mitja hora dels autòctons els dies festius per agafar l'autobús "normal".
  • Els tres captaires que, amb els munyons de les cames a la vista, demanen una almoina a la plaça de Catalunya. Qui els deixa col·locats en aquells indrets estratègics com a l'edat mitjana es feia amb els dements, cecs i tullits?
  • Els homes desvalguts asseguts en un banc de la plaça del CCCB mentre nosaltres dinàvem a cor que vols?
  • Els nois que sortien corrents del metro brandant una cartera que havien pispat a algú distret. I la indiferència amb que la gent se'ls mirava.
Com que el meu taranna és optimista de natural i m'estic posant de mala lluna, acabo amb aquesta frase del genial Gorucho Marx:

PARTIENDO DE LA NADA, HEMOS ALCANZADO LAS MÁS ALTAS COTAS DE MISERIA.