L'arpa i les seves vibracions, 504

LA BONA PERSONA DE SEZUAN

Joan Garriga

 Les obres de Bertolt Brecht, són, sempre, objecte de polèmica, tal com ell va ser-ho durant tota la seva vida, deixant constància del seu pensament arreu on anava.

L’obra que hem vist aquesta setmana, al Teatre Nacional de Catalunya, no ha agradat a dos dels amics, als altres si hi molt. És complexa i poc entenedora. Fins i tot massa llarga. Són tres hores i quinze minuts, comptant deu minuts de l’entreacte. Més curta s’hauria pogut dir el mateix. Més a més és un musical Tots els actors acompanyats permanentment, pel fons musical de la banda de corda, piano, acordió i percussió de Joan Garriga, amb Francisco Batista, “Rambo”, que posa veu a una quinzena de peces basades en les lletres escrites  pel mateix Brecht al marge de l’obra, escrita entre el 1938 i 1943, en el seu exili als Estats Units.

Xen Te, reparteix arròs als pobres

Xen Te, la protagonista, vol ser bona, però no se´n surt i això dóna peu a un argument que el mateix Brecht a l’acabar l’obra és veu obligat a dir el mateix. Confirma que la bondat és paradoxal com a mínim, i, com  tema literari només es pot abordar honestament des de la malícia, l’astúcia feta d’intuïcions i no de tesis. Brecht ens diu que si no vols ser públicament una persona contradictòria, sigues dues persones, i això és part de la trama de l’obra.

La direcció d’Oriol Broggi qui, també, s’encarrega de l’escenografia, junt amb Josep Iglesias.

Acurada il·luminació a càrrec de Pep Barcons.

Xen Te, doblet del seu cosí fantasma

Producció Teatre Nacional de Catalunya. La Perla 29.

Actors molt coneguts els protagonistes, Clara Segura i Ramon Vila, donem vida a Xen Te ella i fent doblet en el paper del seu cosí fals i ell interpreta els tres personatges, de marit, déu i gent del poble.

                                        

Si teniu oportunitat de veure-la, serà a la cartellera fins el dia 17 de març, i podreu opinar. A mi m´ha fet estudiar novament la biografia de Brecht i recordar les seves obres, tot plegat un xic oblidat des de les classes dels cursos d’Escriptura Creativa, malgrat que periòdicament, és representin obres de Brecht al Teatre Lliure de Gràcia.