Sempre havia cregut que un nen pEtit, un nadó, era el que més estones del teu temps podia omplir, però aquests dies en que als matins tinc la Mina sola, estic esfereïda de com s'envola el meu temps organitzant cosetes per evitar que se les apanyi i, naturalment, acabi a la televisió on sempre, sempre, sigui l'hora que sigui, fan alguna cosa "per nens" que jo trobo absolutament inconvenient o estúpida i em resisteixo a deixar-la. Sort en tinc dels gats que l'entretenen molt. Crec que arribaran a parlar.
Tot això ve a tomb per la meva frustració: no arribo a escriure al bloc (mai és el moment), per haver-me de dedicar a les tascques de la llar sense cap ganes i tenir mig oblidat el meu estimat balancí que penja, abandonat amb un llibre a mig llegir.
El verset, però, sí que l'he anat fent ni que sigui al vespre, ja al llit.
Per cert avui és el dia dels avis (Santa Anna). Per molts anys per la part que ens toca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada