Poc
públic, en una tarda molt calorosa en
que la gent prefereix la platja.
Pel·lícula
d’un relat pausat, intimista, sensible i que emociona. Té una doble vessant,
posar-se en la memòria personal dels protagonistes i, a la vegada, en la memòria
col·lectiva del país. Situa l’acció a començaments dels anys setanta quan la Xina, vivia de ple la Revolució Cultural.
Lu
Yanshi, s’escapa d’un camp de treball, per a intentar tornar a casa seva, per veure la seva família, ja que porta deu anys
confinat. La seva filla adolescent, Den Dan, impedeix que això passi, per por a
que si és descobreix el fet, afecti la seva
carrera com a ballarina.
Així que anys després, Lu Yanski pot tornar, legalment,
a reunir-se amb la família, es troba que la seva dona, Feng Wanyu, malalta, no
el reconeix, només recorda el seu marit tal com era en el passat.
La
nota colorista l’aporta el ballet xinés. Les
ballarines interpreten no podia
ser l’altra manera, ballets que enalteixen el règim.
Bona
fotografia, especialment acurada en els espais interiors, intimistes i en els
exteriors , on la pluja i la neu envolten els personatges, fent–nos veure la
duresa de l’hivern.
Els
dos protagonistes, son molt coneguts per la seva trajectòria cinematogràfica i
televisiva .Tenen un palmarès de guardons.
Director
Zhang Yimou, un dels més importants i influents de la Xina, “Cinquena
Generació”. D’ell recordo “La llanterna roja”, que en el seu moment, em va
impactar, amb aquesta pel·lícula va guanyar el “Lleó de plata “ al Festival de
Venècia.
No
sé que n’opinarà en Rafel, el nostre mestre cinematogràfic, jo la recomano i
espero que us agradi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada