Un cop més la vida ens descol·loca amb la seva incongruència. Tot i entrar en les seves possibilitats, una mort ens sorprèn perquè mai no podem creure-la possible. Som massa vius per veure-la de prop. De Muriel Casals sempre recordaré, no les seves actuacions públiques, sinó la seva calidesa propera, la sensatesa i claredat, amable i senzilla. Una d'aquelles llums que mai s'apaga i obre camins.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada