Hem tornat a quedar soles la Meri i jo. No sé quant durarà però ho aprofitarem. Ara, ja hem passat la tarda cada una a la seva bola en pau i silenci. Quina meravella. Sí, sí, la companyia és fantàstica i enriquidora i etc, etc, però aquesta pau és un bé tan preciat que no ens sabem  avenir a poder-la gaudir. Demà, penso llegir tot el dia (o gairebé), mirar les orenetes i els pardals, sentir el soroll de l'aigua i l'autopista llunyana, banyar-me SOLA a la piscina, i poca cosa més. Val a dir que la gespa és tallada perfecta, tot endreçat, rentat i fregat i el menjar per dos no és res.