 |
| el pidolaire |
 |
| no es veu bé, ja la tornaré a fer |
 |
| el mestre de les tites |
 |
| un que ha menjat massa |
Ahir, res a dir. Em vaig quedar sola i era massa temptador fer una pausa total. Vaig aprofitar per fagocitar un nou llibre de la Joyce Carol Oates : Mamá. També està molt bé però millor Violación.
Enguany el que més m'entreté la mirada són els pardals que mig s'estan civilitzant. Ja s'han acostumat a venir a menjar a prop i són còmics quan se'ls acaba el menjar i passegen com dient i ara què? Els he instal·lat un plat gran on tenen aigua i també menjar. Va ser molt divertit observar les maniobres d'aproximació fins que es van atrevir a fer-lo servir. Ara és com si tingués una escola de pardals i com que també s'hi acosta una puput, aquesta és el mestre encara que va a la seva clavant el seu punter a la gespa per trobar altres coses més singulars; és un gourmet. Hi ha l'atrevit, el frescales, el tímid, el presumit, el golafre, com en la vida real.
En un altra ordre de coses, he començat a escriure el que no sé encara ben bé què serà. De mica en mica, a poc a poc, sense aquella exuberància escriptora que a vegades m'agafa, vaig avançant. Serà una novel·la de misteri. I un nen serà qui desembolicarà la troca. La cosa és que a la casa del costat, desapareixen sense saber com, dos quadres, només dos. Qui ha estat? I perquè? Hi ha la poli que investiga, és clar, però el nen, d'uns catorze anys i molt observador, serà el veritable descobridor ajudat pels seus cosins una mica més petits. Un conte d'àvia...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada