dimarts, 15 de març del 2011

fanals de gas,

clica per veure l'àlbum

Ara que el Rafel ha descobert L’enigma del fanal (oh quin nom de conte o novel·la) ja us puc fer una mica de cultureta.

Fanal de gas de globus penjants. Cap a 1842

Barcelona tenia enllumenat públic des del 1752 però fins el 1840 no va arribar el gas. El desplegament més espectacular va ser el de l’enllumenat públic amb centenars de fanals a tota la ciutat. Se’n deien gasòmetres. Els primers van ser els dels voltants de Santa Maria del Mar.

El 1856 es varen fer les primeres instal·lacions a cuines, el 60 van ser possibles els escalfadors de gas i el 1884 les calefaccions centrals. Naturalment d’aquestes millores en primer lloc se’n van beneficiar les classes benestants. Va trigar força més a generalitzar-se.

Els fanals van ser dissenyats per artífex francesos, per això la majoria són com els de París. Bàsicament n’hi va haver de tres tipus:

els de paret, amb llanterna tipus Montmartre, de quatre cares, dels quals n’hi ha moltíssims per tota la ciutat– els de llanterna octogonal, coronada (com els del carrer de Petritxol)- i els de llanterna cònica, coronats o no. La característica comuna és que van muntats sobre una escaira de ferro colat amb volutes.

els de globus: de dos(c. Jaume I o Gran de Gràcia) o tres (C. Ferran) llanternes de forma globular i que pengen d’un arc decoratiu historiat, també de ferro. Els globus anaven revestits d’una xarxa metàl·lica per si es trencaven.

(els de columna (per ex. Al pati de l’Ateneu), amb variants: doble columna- en forma de canelobre (PL Catalunya)- com a remats d’una font (Canaletes)- Una variant serien els del passeig de Gràcia de disseny més complicat i també els del Passeig de Lluís Companys. Alguns en comptes de llanterna tenen globus.

Tots els fanals que queden han estat convertits en elèctrics.

A la seu de Catalana de Gas del Portal de l’Àngel 22 hi havia una exposició permanent i una biblioteca especialitzada sobre els gas i la seva història. No sé si a l’actual seu, la Torre Mare Nostrum, d’Enric Miralles i Benedetta Tagliabue, al Passeig Marítim on hi havia hagut la primera Fàbrica de Gas, també hi és.

Actualment, després de 35 anys que es van retira,r hi ha en projecte tornar a instal·lar fanals de gas a la Plaça de S. Felip Neri, a la Plaça del Rei i als carrers del voltant de la Catedral, per donar un toc més intimista i més d’acord amb els edificis d’aquest entorn. A Boston vam poder veure uns carrers amb aquest tipus d’il·luminació i era molt agradable.

( M'excuso per publicar el bloc tan tard. M'era impossible penjar l'àlbum i m'he passat el matí provant-ho. Sort que plovia.)

1 comentari:

  1. Moltes gràcies per les teves erudites explicacions. Oh, quants records els fanals de gas de Beacon Hill!

    ResponElimina