Avui és un dia bombolla. El Nadal és a la gran pantalla però encara no s'han apagat o encès els llums per començar la festa. Al rebost hi ha tot el que caldrà per preparar els àpats i la nevera espera allò d'últim moment. Avui no és tard ni d'hora. Tot és present però no ha engegat encara. És el dia en que puc preguntar-me com serà aquest Nadal. Una bona part ja la sé: més o menys com sempre però cada any té petits o grans detalls que el fan diferent. Aquesta espera és una part molt bona del Nadal: tot és possible, més enllà de l'impossible. I enguany hi ha un fet que segurament serà decisiu en el sentiment de tots. També l'espero amb un cert desconcert i amb esperança.. aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada, pàtria.
Creia que us parlaria de neules i torrons i ja veieu... però encara que no no el focalitzem el Nadal s'acosta, la vida pas pas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada