Cinema Inoblidable
Aquesta setmana fa vint-i cinc anys que es va estrenar
Cinema Paradisso, realitzada per Giuseppe Tornatore amb la música inoblidable d’Enzo
Morricone. En realitat és un drama sobre la Itàlia de la posguerra sota un argument amable i gens edulcorat on es palesa l’amor al cinema. Podriem resumir l’argument dient : un nen, Totó, s’apassiona veient les
pel·lícules que el seu amic Alfredo, s’encarrega de projectar en el cinema de
la seva petita ciutat. Però ens quedariem curts, molt curts ja que es tracta d’un
bellíssim cant d’amor al cinema i un reportatge d’època, extraordinari.
Ràpidament es va convertir en un clàssic i ara, amb motiu de
l’aniversari, aquesta setmana es projectarà, remasteritzada, en molts cinemes. Us
recomano que la veieu o re-veieu I potser, tal com va marcar la vida al
protagonista marcarà també la vostra. En tot cas val la pena veure-la.
Com anècdota diré que una vegada, ja fa més de deu anys, estant els meus dos nets grans avorrits i jo tipa de veure'ls al sofà, els hi vaig posar. L'Iu, la va veure tres cops seguits : amb subtítols, en italià i en anglès. I sempre més ha estat "la pel·lícula de la seva vida" i l'ha vista dotzenes de cops.
CINEMA PARADISSO.
Director: Giuseppe Tornatore. Génere: Drama. Intérprets principals: Philipe Noiret,
Jacques Perrin, Salvatore Cascio. País: Itàlia.
Nota- No puc publicar cap foto i menys video com era la meva intenció. Internet es veu que es ressent del retorn a la feina.
L'altre dia sentia una entrevista que li van fer al nen protagonista i explicava que a Itàlia, la primera setmana de projecció no va anar ningú al cinema. Que va ser un desastre. Per sort un critic va fer-ne una ressenya entusiasta al diari de diumenge i a partir d'aleshores, es va donar a conèixer.
ResponElimina