dijous, 4 d’octubre del 2012

LA TRESCA I LA VERDESCA - Malta-

Dimarts 18

            Surt el sol per l'illa de Malta. Tota la nit hem vetllat sense atracar, a l'entrada del port. Sobre l'illa hem llegit i sentit opinions encontrades. A veure què trobarem.
            Decidim prendre un bus turístic que té dues línies amb les quals es pot fer el recorregut complert de l'illa.
            Tot i que sortim pels afores i sempre són els barris menys afavorits, no fa mala impressió. Gairebé totes les cases son de pedra i “guarden un passat”. Anem a tota pastilla, seguint un aqüeducte de setze quilòmetres, que duia l’aigua a la ciutat cap al poble de Mdina i allí baixem per visitar el poble fortalesa, un recinte emmurallat dins d'un parc. Com que no tenim ganes de cansar-nos per aquells carrerons, agafem un cotxe de cavalls i traquetejant ho anem veient tot. És molt maco. La pedra calisa de les cases és un ocre suau molt càlid i agradable. Tot sembla nou. Tots els pobles i també La Valetta fan aquesta impressió. Són molt característics els balcons de fusta, coberts i de colors vius.
            A l'hora de prendre de nou l'autobús el Jaume no hi és però l'agafem; la teoria de que ja és prou grandet. Li truquem però no du el telèfon connectat. Ens aturem al poble de Mostra, visitem l'església que és molt curiosa, amb una cúpula completament rodona i ens prenem un cafè esperant el pròxim bus. La parada és en una vorera estreta, a ple sol i allí s'organitza un calvari. Del bus baixen dues persones i per tant només en poden pujar dues més. I espera una altra mitja hora i el bus no arriba i el sol mata i la cua s'enverina, i la gent s'enfurisma, i a poc a poc ens anem derritint a punt del motí. Entre tant el nostre amic ja és a la Valetta perquè ha agafat el primer bus (d'una altra companyia) i ja fa estona que s'hi passeja. Quan finalment arriba un bus dels nostres i podem pujar estem disposats a anar a on vulguin, la qüestió és fugir d'aquell infern.
            Veiem molt paisatge, els afores de La Valetta.
            En arribar estem tan cansats i assoleiats que ens en anem directament al vaixell a dutxar-nos i descansar. Ha estat una llàstima no veure una mica La Valetta. Només l'hem albirat i vist el seus ports. Serà el nostre paisatge imaginat, que és també una forma de viatjar; segurament la més acostumada.

            Dinem al barco i després anem passant la tarda. Avui és el dia de gala i cal preparar la vestimenta i posar-nos les sabatetes de cristall. Empolainats i el més guapos possible ens en anem a sopar, havent fet un regalet a cada un dels nostres homes pels serveis prestats a la comunitat: lloguer de cotxes, conducció, recerca d'informació etc, les feines acostumades dels pastors de ramats.
            El sopar, com sempre, però avui mengem llagosta. I després la juergueta de presentar als cuiners i cambrers i música i tovallons onejant.
            Al final, al teatre, l'espectacle dels del Circ du soleil. Un tros només però com sempre de molt bona qualitat, amb uns vestits preciosos i molt coordinat i lligat. 

I el xino?..............ah! 

2 comentaris: