LA TRESCA I LA VERDESCA

diumenge- Avui ha tocat el torn de visites a Tarragona.

En primer lloc passem i anem, a l'aqüeducte. Per cert jo mai no recordo que se l'anomenés el pont del diable, reservant aquest nom al de Martorell i d'altres però no al de Tarragona. Ara, tots els rètols en diuen així. Prego a l'Olga o qualsevol altre lector tarragoní, que em tregui de dubtes, que no em treuen el son perquè seguiré pensant que és l'aqüeducte i no el pont. 

Tarraco, Tarraco. Velles pedres plenes de vida. Camins de la nostra història. Sembla que al passejar per galeries, sota voltes i per terrasses que sobrevolen les restes del passat, ja no siguem on som sinó que retrocedim segles i segles, fent-nos més joves. Tant, que tampoc no hi érem.

Voldría jugar amb una nina d'ivori, trepitjar un mosaic bellíssim ple de peixos, veure unes curses al circ, tal vegada assistir a un festí al palau del Pretori i acabar la jornada en un joc eròtic com els que ens mostra el Museu d'arqueología en una magnífica exposició sobre El sexe a l'època romana (en confiança us diré que res hi ha de nou sota la capa del sol).. 

Algun d'aquests desigs no s'ha acomplert però no em queixo perquè un dia esplèndid ens ha acompanyat. La mar era tan blau marí com gairebé mai i el cel semblava estrenar-se per fer brillar millor el sol a les pedres daurades.

Hem acabat la tresca amb una mariscada al Serrallo. No em direu que ha estat un mal programa.