Estimats tots:
El Sr. Georges Perec, membre del grup Oulipo (recordeu, Queneau i companyia...) va fer una definició del que és un "trompe l'oeil": enganyar l'ull i una forma de pintar alguna cosa perquè tingui l'aspecte de no haver estat pintat. Naturalment, segons qui la practiqui en pot resultar una obra d'art- major o menor- o un nyap.
Per anteriors blocs meus heu sabut del meu interès pel tema, del qual l'amic Rafel ens ha ensenyat, fotografiats per ell a llocs diversos, magnífics exemples .
Això del trompe l'oeil, en català enganyatalls, no és pas una descoberta de l'art modern sinó que s'ha fet arreu del món i en totes èpoques. En el meu recent viatge a Itàlia n'he tingut bones mostres des de Vassari a Benozzo Gozzoli.
No deixa de ser una mena d'atrapa els somnis i fixa'ls. I com sempre, una forma generosa dels seus autors, de regalar-nos una part de si mateixos i de fer-nos partíceps del que ells han pretès fixar per sempre.
Tot això ve a tomb per la mort de Cuchi White, una fotògrafa americana que tota la vida va perseguir enganyatalls pel món. Per la vida es perd la vida, diuen. Cara i creu. Ara bé, sense negar el que no té volta de full,, ens hem de dedicar a fer millor i a gaudir del que tenim : la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada