Dia 16, dilluns
Toscana 4 :Certaldo-S. Gimignano i Toscana en general.
El senyor marescalo va donar el seu vist i plau i ja tinc la denúncia a les mans. Marxem cap a la Toscana profunda, després d'haver comprat un tamboret per ascendir a la camioneta. És de la casa Tontarella i per tant ha estat batejat com a Tontarello. Li hem lligat un cordill i el baixem a terra i l'hissem, a voluntat. És una glòria divina enfilar-nos a la nostra casa volant ; la cosa millora.
El paisatge, ara, sí que té ja les característiques de la Toscana. Tot ès verd i sembla que deu ploure força. Vinyes a perdre's de vista, magnífiques cases i xiprers a mansalva. És una preciositat.
Arribem a Certaldo on veiem que hi ha un funicular. Pugem cap a la part de dalt i ens trobem que és un poble medieval, en un conjunt fortificat, molt maco. És el poble de Bocaccio. Passegem una estona pels carrers, anem a la casa de Bocaccio etc. No hi ha massa turistes i és agradable. Tots aquests pobles són una mena de Siena en petit.
Seguim camí i decidim anar a S. Gimigniano avui.
Bufa, és preciós. Se sembla força a Certado però en gran. Es veu que cada família que es feia una casa es feia una torre i volien que fos més alta que la dels seus competidors. Encara n'hi ha moltes i n'hi havia hagut setanta i escaig, Primerament anem a dinar, Força bé. Jo prenc un timbal ai fungui porcini i una bisteca . És de vuit-cents grams i ens la partim amb el Jaume i li donem un tros a l'Isabel; Una bavaroise excelent i un ristreto, acaben la feina.
Al sortir fixem una hora de trobada i ens dispersem. Passegim, passejant visito la catedral, tota coberta de frescos, no excessivament meravellosos però que fan un conjunt molt bonic. Per a detalls veure la guia. A la piazza della cisterna hi ha un teatre de marionetes i allí em quedo una bona estona. És boníssim. Després segueixo passejant amunt i avall perquè és un poble molt costerut, com gairebé tots els que hem vist.
Fa un temps rúfol, comencen a caure gotes. Potser si ens trobéssim tots, donaríem per acabada la visita. Baixo pel carrer principal i allí, ben asseguts en un bar ens anem trobant tots. .
Adeu s. Giminiano, adéu. Toscana i més Toscana.
Ja de fosc, arribem a Colle d'Elsa on tenim reservat hotel. Hi ha problemes perquè els llits són de matrimoni i, segons ells no es pot arreglar. Ja ens arreglem nosaltres fent una mena de doble petaca amb els llençols. Un cop instal·lats, sortim per anar a menjar una pizza i fer una volta pel poble. I després, a dormir.
Els anys 70's baig veure per primera vegada Sant Giminiano, (una gira per la Toscana amb el nostre amic Jose i el su amic Bassi) tots riuen encara per la meba bisteca que sortia fora del plat. Siena, Florencia, i uns paisatges maravellosos i uns pobles que ja ni recordo el seu nom. En cambi Collodi no el vam visitar.
ResponElimina