Quan érem petits, una de les més grans emocions que podíem
experimentar era pujar a l’avió del Tibidabo. El trepidar de l’aparell, el
soroll i el vertigen de la vista de Barcelona als nostres peus són un dels
records vius i intangibles de la nostra infància. Les atraccions del Tibidabo
eren poques, però suficients per omplir els nostres somnis: el tren penjat amb
el qual et semblava haver anat a llocs inaccessibles, la
muntanya russa i els dits blancs d’agafar fort la barana, la casa encantada i
l’esgarrifança terrible i agradable, els miralls on et buscaves a tu mateix...
i l’estrella: l’avió.
L’avió vermell del Tibidabo era una rèplica del que utilitzava la Lufthansa pels vols domèstics en el període d’entreguerres. Anava
amb un motor diesel que ara és elèctric i serveix per a fer rodar l’hèlix.
El desembre de 1927,
Iberia va fer el primer vol comercial entre El Prat i Carabanchel
(Barajas encara no existia). L’aparell era un
Rohbbach Roland i rei Alfons XIII va
inaugurar aquest primer contacte ràpid amb Madrid. No sé perquè tanta
pressa. Ben mirat però, sembla que els contactes amb la “Capital” vagin al
ritme de l’avió del Tibidabo. Us imagineu en Mas, el Duràn i Lleida i l’Homs,
amb un casc d’aviador i fent adéu per la finestreta mentre passen un i altre
cop pel davant nostre? Sí, és clar, seria més o menys com ara.
Ja ho pots ben dir.
ResponEliminaJo de petit sempre l'havia vist de color gris. Mai de color bermell.
ResponElimina