LA TRESCA I LA VERDESCA- TOSCANA 1-2

 Cliqueu aquesta foto per veure la resta

       He de posar-me a posar en net el diari del viatge. Amb els trasbalsos d’aquesta últims quinze dies, em sembla que hagi passat mig any i potser ja no recordaré res.

            Al bloc publicaré unes quantes fotos escollides, de cada dia, i algun petit comentari, sense entrar en explicar coses que poden trobar-se a Internet o són ben conegudes. Això només té un desavantatge i és que molts cops, el que més m’ha impressionat o colpit, no es pot fotografiar perquè és en un lloc en que no està permès, o la màquina no té prou amplitud de mires o qui no té aquesta amplitud sóc jo

            I el que tampoc veureu, encara que pugueu sospitar-ne alguna cosa, són les meves personals i intransferibles sensacions i records. Un viatge no és el que veus, ni tan sols el que hem fet sinó gairebé un estat d’ànim que passa a formar part de nosaltres per sempre. Un exemple claríssim serien els frescos de Benozzo Gozzoli a la capella Mèdici-Ricardi, – per sort poc coneguda i visitada- la Cavalcada dels Reis Mags. És el que més m’agrada de Flòrència i m’he d’acontentar amb les fotos del Google, buides del que jo hi he anat afegint amb la meva pròpia visió. Són fotos planes d’una realitat corpòria i sentimental molt àmplia que ha anat canviant cada cop que l’he vist. Al llarg del viatge, a vegades he trobat un petit oasi en el qual he begut, assedegada: FIèsole, un paisatge en el camí, un xiprer, un detall que m’ha fet somriure...

El segon dia (el primer bàsicament va ser viatge, dinar, i cerca de l'hotel a Signa, a trenta quilòmetres de Florència), un cop encarrilats els problemes derivats del robatori del meu telèfon, hem anat a passar el dia a Florència.

            Florència, no cal dir-ho, és magnífica, però s’està morint d’èxit. Les cues per entrar a qualsevol lloc ho fan inviable, els carrers envaïts de turístes cridaners i cutres. S’ha acabat aquell passejar pausat en que les pedres, la llum, els racons, et van entrant a poc a poc. Si hi heu d’anar  feu-ho al gener; potser llavors podreu reconciliar-vos amb la realitat. 

            A última hora de la tarda, després de pujar a Sant Miniato on es succeien casaments i més casaments de gran pompa i ringo-rango, hem anat a Fiésole a veure la posta de sol. Preciós el lloc i amb unes viles impressionants. Hem pujat a dalt de tot, fins l'església dels franciscans, amb les cel·les dels monjos, el jardí etc. però el més maco és el panorama que es veu des d'allí dalt; segurament una de les més boniques vistes del món; Flòrència com un conglomerat de bellesa, un bloc d'edificis i arbres que semblen ser la postal de si mateixa. Al baixar ens hem quedat en una terrassa de cafè a acabar de veure el teatre del comiat del sol mentre ens menjàvem uns paninnis boníssims i uns gelats que ens farien de sopar, entre gran maribolla i contento.

I per avui prou, que se'm tanquen els ulls malgrat la quantitat de cafès del dia.. 

Nota pels no iniciats : Maribolla és el nom de la nostra colla i és sinònim de gran barrila, tabola i gresca.