Torno al Blog desprès d’uns dies a Eivissa i us aniré explicant les vivències que més m’han interessat.
SALSA DE NADAL EIVISSENCA
Sabia de la seva existència perquè sempre me’n parlaven. Aquests any n’he sigut protagonista activa. Es un plat distingit entre la cuina eivissenca. Una preparació especial que sols es fa per Nadal i, que no pot faltar a cap casa, per ells és inconcebible no fer-la, ni oferir-la quan vas a felicitar-los. En la casa dels meus amics on vaig dinar, a la vigília la vam preparar amb gran cura. Prèviament havien fet un brou amb carn de pollastre, vedella i porc.
La elaboració és un ritual casi sagrat: havien escaldat, torrat al forn, pelat i mòlt gran quantitat d’ametlles dels seus arbres, que mesclades amb els ous feren una pasta lligada i dura. A ella afegirem el brou que portava: sal, sucre, canyella en pols, clau i safrà. Es recomana fer el bullit en una cassola de fang, cal remenar durant una hora perquè de tots aquests ingredients insòlits en quedi un líquid uniforme.
Sol fer-se una sola vegada a l’any, a començament de les festes, en quantitat suficient per tots i per a que duri tots els dies festius següents fins a Reis. Sembla que el seu origen és àrab i s’ha anat transmeten de família a família. Es pren calenta dins d’una tassa i sempre s’acompanya amb un guarniment del que en diuen cóc de bescuit, que també fan ells. Té el gust del torro de Xixona nostre però en líquid i una barreja de sabor dolç, salat, amarg i un punt de picant. Quan aquests quatre sabors estan equilibrats la salsa és perfecte. Hi ha competició entre les famílies de qui li ha sortit millor. L’he provat en cinc cases. Cal dir que desprès del dinar copiós de Nadal, un postra d’aqueta consistència costa de menjar.
Si us animeu a fer-la podeu oferir-la el proper Nadal als vostres convidats.
No se si és porquè són les 3 de la matinada, perquè només l'he llegida un cop o perquè ja han passat les festes, però penso que potser fora millor agafar un avió i cap a Eivissa falta gent! Ha de ser boníssima a tot hora com a plat únic i principal.
ResponEliminaBONES FESTES M.TERESA!
ResponEliminaTenim previst anar a EIVISSA a l'abril. Llàstima que ja no trobarem aquesta salsa. M'agrada provar coses noves!
Gràcies Marta, també per vosaltres Bones Festes; si t'interessa tinc la recepta de la salsa per fer-la a Barcelona però ens faltaria el ritual casi litúrgic que ells hi posen.
ResponEliminaM'interessa molt la recepta exacta de la salsa però no acabo d'entendre si és salsa per acompanyar, unes postres, o una sopa. Hauriem de fer-la en comunitat almenys un cop per acabar de capir exactament en què consisteix. Si t'hi brindes jo hi posaré les ametlles de Saifores. Ah:BENVINGUDA!
ResponElimina