Ahir, després que la meva jove (tan jove com és!) estigués gairebé una hora amb el telèfon a la mà i el meu ordinador obert rebent instruccions, crec que es va arreglar lo de l'internet a Saifo que des de setembre no m'anava. Va arribar un moment que, sentint la conversa, vaig creure que un coet de la Nasa s'enlairaria d'un moment a l'altre, era demencial.
Bé, ara que ja tinc manera de comunicar-me amb vosaltres, torno a Barcelona i fins a un altra. Nosaltres ja no som d'eixe món.
Han estat uns dies marcats per família i aquella desgràcia d'Antígpna. Ja tinc una primera versió que espera els vostres comentaris i l0anàlisi despietat del Borja.
Quant a les fotospromese, les vaig descarregar a l'altre ordinador i ara no les tinc. La felicitat mai no és completa.