Adéu tardor

Ahir va ser l’últim dia de la tardor.

Vaig anar a Saifores a buscar les llimones del Nadal. Aquest any és una bogeria, això va com va. La casa feia esforços per mostrar la seva millor cara però se la notava despentinada de fulles i que ja comença a passar fred. Inclús la pols i les inevitables teranyines son enganxoses i mil petites coses estan fora de lloc sense sentit; poden passar molts dies sense que ningú no les vingui a buscar.

Aquí i allí petits tocs d’alegria: una begònia florida, les pintades fulles de la vinya canadenca, la molsa del pessebre en el jardí, un raig de sol, un contrallum... A la finestra unes quantes vespes agonitzen. És això el pas del temps? Ara, tan sols interessen les hores de la part de dalt del rellotge. Les altres son pel foc i pel dormir. També per llegir i escriure.