En aquesta foto s'expressa perfectament l'estat d'ànim que has adquirit al sortir de veure aquesta meravella.

Uau! acabo d'arribar de veure una obra d'art. Segurament n'heu sentit a parlar : The Artist. Magnífica. Del belga Michel Hazanavicius i els interprets Jean Dujardin, Bérénice Bejo i John Goodman És una vella història, la del pas del cine mut al sonor. El recorregut d'un actor des del punt més alt de la seva carrera i la seva devallada amb la història paral·lela a l'inrevés de "la noia". Però això són històries, el que és meravellós són les imatges. Tot i que hi ha música (que acompanya i subratlla ), al ser una peli muda, tot el joc es dirigeix cap a les imatges. N'hi ha moltes de boníssimes però cinc o sis d'antologia. En cap moment es torna lacrimògena o nostàlgica amb pena. Els actors actuen de forma exquisida i, un cop més, com en les velles i bones pel·lícules, també els de segona línia són de primera. És un exercici d'atenció en mig del gaudi i s'hi veuen també molts tocs d'altres pel·lícules però és completament original. És el cine dins del cine, i com diu el critic de La Vanguàrdia: ras i curt, una obra d'art. És per veure-la diversos cops seguits. De moment només he vist la de disfrutar; me'n falten unes quantes més.
Apa, ja sabeu què heu de fer aquest cap de setmana.