dijous, 1 de desembre del 2011

LA TRESCA I LA VERDESCA




Clarice Lispector

Estic llegint, en alguns moments, un llibre de la Clarice. L’intercalo entre d’altres perquè són pensaments, petits relats, observaions, com una mena d’apunts d’agenda. Escriu bé? Seria la pregunta I la resposta : el que fa és pensar bé i, de qualsevol frase, aparentment intrascendent se’n poden estirar uns quants aspectes ben inesperats però ben certs. Unit això a una clarivident observació, surt una lúcida escriptura, enlluernadora. Tot sembla sortir directe d’un pensament a tota marxa i que no necessita gaire espai perquè és pura essencialitat.
Fixeu-vos en aquest extracte sobre un llibre molt desitjat i acabat de comprar:
Al llegar a casa no empecé a leer. Simulaba que no lo tenía, únicamente para sentir después el sobresalto de tenerlo. Horas más tarde lo abrí, leí algunas líneas maravillosas, lo cerré de nuevo, me fui a pasear por la casa, lo postergué aún más yendo a comer pan con mantequilla, fingí no saber dónde había guardado el libro, lo encontraba, lo abría por unos instantes. Creaba los obstáculos más falsos para esa cosa clandestina que era la felicidad. (en: Felicidad Clandestina, cuento)

Aquesta exacta sensació, la tinc tan viva en el record, d’algun llibre... Quin somni, que algú, algun dia, pogués pensar així amb un de nostre!

1 comentari:

  1. Los libros los voy leyendo a ratos y los voy dejando allí donde en aquel momento me encuentro, a veces pierdo la pista, no recuerdo exactamente dónde lo dejé. Y que alivio cuando lo recupero y puedo seguir leyendo.

    ResponElimina