dissabte, 3 de desembre de 2011

L'ARPA I LES SEVES VIBRACIONS 149

La companyia russa de Declan Donnellan, ha triat el Teatre Lliure de Montjuic, per representar, durant cinc nits, l’obre de William Shakespeare, la Tempestat, en el marc del 2011 Any Dual Espanya-Rússia.

Aquesta producció intensament física barreja música, dansa i projeccions de vídeo per donar vida a aquesta illa i posar en relleu la part de la il·lusió que conté l’obra. Fent referències directes a la ideologia comunista del segle XX i a l’auge de consumisme de la Rússia actual, l’espectacle teixeix hàbilment un discurs polític i modern a partir del text clàssic. No tots els espectadors ho van captar així i durant una escena de violència on se’ns mostra la tortura infringida als presoners, una part del públic, potser per desconeixement de l’obra de Shakespeare, reia amb gust. El text totalment en rus, no crea dificultat ja que els sobre títols tradueixen el diàleg, però el significat de l’obra es trement perfectament gràcies al talent dels actors. Quinze actors amb cognoms com Feklístov, Iassúlovitx, illín,llves, Jigàlov, Khalilúulina , Zàtsev i altres que no sé com pronunciar-los, ens feren gaudir d’una bona representació, com quan recreen escenes de violència entre Pròsper i els seus enemics o la deliciosa sàtira de les celebracions camperoles comunistes completades amb falçs i garbes de blat a “la música estranya” interpretada per Ariel i els seus espectres.

Donnellan manipula les emocions del públic talment l’envellit Pròsper quan s’alça per damunt de l’escena i transforma l’acció a favor seu. Al final com en les obres de l’època demana els aplaudiments dels espectadors , cosa que vam fer durant uns minuts, el teatre pràcticament ple d’un públic encuriosit per conèixer els textos anglesos recitats en rus, dir-vos que sonava bé, tenen els sons guturals més forts que els nostres i és feien sentir en una dicció perfecte.

Deixo pel nostre entès Rafel, el comentari de la pel·lícula, suposo que les escenes de la turmenta, el foc i de la màgia, deuen ser més impactants en cine. Si es troba la podríem visionar junts tot el grup, seria un bon complement a l’obra de Shakespeare.

3 comentaris:

marisa ha dit...

Feia dies que trobavem a faltar els teus acurats comentaris. Tenim unes quantes pel·lícules pendentes per a veure tots plegats.

Rafel ha dit...

Hará como un par de meses vi en la extinta Filmoteca "La Tempestad" con Helen Mirren pensando que sería una excelente película y resultó un film pésimo lleno de efectos especiales hechos con ordenador, como ahora viene a ser la tónica, y parecía una película de superheroes. No vale la pena perder el tiempo con ella, destroza la obra de shakespeare.

Maria Teresa ha dit...

D'acord el teu comentari és vàlid. En el teatre s'inicia amb la tempestat que des del fons de l'escenari i amb video sembla que l'aigua se't tiri a sobre i els mariners , el actors russos, amb cordes i tots els estris que podien contenien la barca, tots ells mullat d'aigua i esparvorits, l'escenari ben mullat i l'efecte força real. Ariel representa que és invisible i fa realitat tots els desitjos de Pròsper. A mi em va agradar, pel que dius millor que la peli.