PANEM ET CIRCENSES

Dimecres passat vaig assistir a un assaig general d'AIDA al Liceu. El meu cosí n'és el director. Veure'l donant instruccions ara al director del cor, ara a uns dels que feien de guerrers, controlant els televisors, seguint la partitura, va ser un goig. Ens va col·locar en la primera fila de l'amfiteatre i en cada entreacte venia a explicar-nos què veuriem a continuació, els fragments que més li agradaven, fent-nos adonar d'algún detall...
La tècnica del "trampantojo" o "trompe l'oeil"del gran Josep Mestres Cabanes, la soprano Sondra Radvanovsky considerada la millor Aida del moment, la breu però vibrant intervenció de Joan Pons que es retira amb aquesta obra, la resta d'intèrprets molt dignes, la magnificència del Liceu que no havia tornat a veure després de la restauració, el Saló dels miralls que no coneixia, tot plegat va fer que les més de cuatre hores passessin en un instant.
El dia anterior, dimarts 17, havia estat l'aniversari del meu cosí i en el moment de la Marxa Triomfal quan l'escenari s'omple de gent per donar la benvinguda a Radamés, la música es va interrompre i va començar a sonar el "cumpleaños feliz"; tant des de dalt com des de la platea van saludar-lo amb aplaudiments. Us imagineu quina emoció?