Ahir al capvespre, tornant de Sant Julià, anàvem comentant la bellesa dels camps acabats de segar i el goig que devien sentir els pagesos amb la pallissa plena i la feina de tot l'any a punt per viure'n tot el proper. Arribo a casa (a Barna) i engego la televisió i em trobo amb l'horror del foc a l'Empordà . Una dutxa freda que tant de bo pogués enviar cap allí. I avui, ja a Saifores amb el David i la Marta, la Marta compungida perquè la seva germana amb dues nenes petites, viu, tot l'any, a Cistella. Han estat i estan encara, confinats a casa, voltats de flames a pocs quilòmetres, el desconcert general etc...No passen deu minuts que no li truqui de pur nerviosisme. No cal dir que tot i que no els passa res, de moment, estan passant un veritable calvari.
Banyar-se a la piscina, avui és una mena d'estat de mala consciència.
Mare Natura, és molt sàvia però a vegades es comporta com una madrastra d'allò més cruel.
Ahir vaig sortir de casa a les 8 del mati i l'aire duia olor de fum. Estem a 130 km. de Figueres.
ResponEliminaAhir el pati de casa feia olor de sucarrimat, imagino el que deu ésser estar a prop del perímetre del foc. Un espant.
ResponElimina