diumenge, 22 de juliol de 2012

L' arpa i les seves vibracions, 205

                                             Camí  vell de Núria a Queralbs
“El camí vell” de Queralbs a Núria és un recorregut utilitzat des de l’antiguitat per fer el peregrinatge a Vall de Núria. Actualment, és un indret d’un alt interès turístic i un dels camins més atractius i concorreguts del Pirineu. És un camí empedrat que travessa, de sud a nord pràcticament tot el terme Municipal de Queralbs. Parteix de la costa de Quer, a tocar del riu Fresser, fins arribar a les mateixes portes del Santuari. Té una llargada d’uns 8.500 metres i supera un desnivell de prop de 900 metres.
Els nostres amics el feren de Núria a Queralbs en 2 h. 15 min. Ma germana i jo per allò del si no fos… el férem còmodament en el cremallera, 20 min. d’agradables vistes a la vall, amb diversos salts d’aigua que enguany baixen plens.
                              Església romànica de Sant Jaume
Queralbs és un poble característic de muntanya, cada any hi fem unes hores d’estada per passejar pels seus carrers costeruts  amb balcons plens de flors, té un antic safareig públic ben cuidat  i, al cap d’amunt del poble el cementiri i l’església de Sant Jaume d’estructura romànica de finals del segle X. Fou construïda per substituir l’anterior, consagrada en el 978. És d’una sola nau amb absis i volta apuntalada. El més interessant és a l’exterior, el nàrtex està compost de sis arcades suportades per columnes de marbre blau, rematades per cinc capitells diferents, amb gravats d’animals,  de vegetals i altres de figures humanes, tots cinc de gran bellesa i ben conservats. En l’interior una copia d’un retaule gòtic del segle XIV, actualment exposat al MNAC.
Acabem la passejada comprant embotits i formatges elaborats pels artesants del poble de gran qualitat.
                   

2 comentaris:

Marta ha dit...

Aquest camí el varem fer fa temps també de Núria a Queralbs en S. i jo. Vam tenir la mala fortuna de que hi havia boira i no varem veure cap salt d'aigua, aquesta ho envaia tot, només camí i pedres, això si un voltor que descansava en un revolt ens va donar un ensurt enlairant el vol de manera sobtada. Recordo haver arribat cansadeta i això que era de baixada. Benvinguda al blog. Aviat ens veurem!!!!!!!

Maria Dolors Giral ha dit...

Bentornades!Suposo entonades, ben descansades o cansades de gust i a punt pel que es presenti.