Aquests dies m'he dedicat a ser moltes dones possibles encara que improvables: una detectiu privada, una dóna de món, una de tèrbol passat, una jove encantadora, la vídua d'un gangster, una inmigrants romanesa, una intrigant sense escrúpols... qui en dóna més? Tot això per obra i gràcia de les meves lectures a les quals he de sumat la d'àvia, de sogra continguda, mare no massa exigent etc. això s'acaba. Ha arribat la Meri i també una amiga seva i família, que viuen a Suècia i han llogat la casa dels Obiols. A partir d'ara serem els que serem (mai no ho sé ben bé fins el mateix moment) més l'afegitó que per amistat i edats dels nens etc s'hi afegeixen. No sé si anar-me'n a passar uns dies a Sant Julià. Bé, sempre és una alternativa.
Enguany, els pardals estan d'un animat que fa por. Ja venen a poques passes. Són gairebé l'únic que no canvia dels meus estius. La resta és simplement una centrifugadora que mai no s'atura.
És una meravella tenir família, amics, veíns coneguts, nens, molts nens, tot aixó és vida i alegria, et felicito per la teva projecció de gallina lloca; el preu ja se sap, perdua total de la intimitat, pocs llibres, poc escriure, cansament, molt cansament, i un llarg etc. però la balança és positiva. Bon estiu.
ResponElimina