dilluns, 30 de juliol de 2012

LA TRESCA I LA VERDESCA



Diumenge ocupat sense fer res. Hem sigut molta gent però jo com a convidada aprofitant les prerrogatives de diguem-ne convalescent. Era l'aniversari de la Meri i també ha vingut una de les meves filles de plàstic amb les seves nenes, que viu a Singapur i està aquí de vacances. Feia més de quinze anys que no ens vèiem, oh estàs igual, igual... cosa que vol dit que ens reconeixem. Som dotze (ahir disset), sort que els nens creixen, però ara és alló de les dents, aneu-vos a fer el llit, guardar la vostra roba, i els deures? , vinga a carregar els plats a la màquina, què feu aquí sembleu vells d'un geriàtric etc, les delícies de fer d'àvia. Per cert el Marc i la Isa estan embarassats, o sigui que és la guerra, más madera. El meu paper de marujona i àvia d'estiu segueix,  amb el petit respir del meu tête a tête amb el capità Nemo i ara amb el Vila Mates que el tenia a mig llegir i l'he començat de nou. He repassat tots els contes perquè en la Mina tinc una tirana implacable; fins i tot l'he empès amb la Beatrix Poter. Només em queden les nits per... veure les pelis que tinc pendents. C'est la vie. I que duri.

2 comentaris:

marisa ha dit...

Què són les filles de plàstic?

Maria Dolors Giral ha dit...

Són aquell amic/íntim d'un fill que és gairebé com un més. No tots en tenen; dels meus set, en tinc cinc de plàstic.