Ulises arriba a la seva illa i, en comptes d'anar corrents a casa seva se'n va, disfressat, a la casa del porquer per indagar sense donar-se a conèixer. També el seu fill torna del viatge sense haver sabut si el pare és viu o mort. Ara estic esperant què farà quan es doni a conèixer i comenci a foragitar els barruts que han envaït la seva casa i pretenen la seva dona. Per sort, aquesta es manté fidel (però em sembla una mica bleda, tant teixir i teixir aguantant les impertinències dels frescos). És molt curiós saber els costums de llocs diferents; perquè, em pregunto han d'anar tan amb compte de no ofendre'ls i no es poden treure a fuetades? Són uns barruts de campionat. Si fos jo...encara correrien. No sé perquè dic això quan a casa ja som tretze i els veïns, amics que han llogat cals Obiols, set més. Potser la diferència és que tots els meus són volguts.
jo crec que són els segles que han passat que t'an cobert amb una closca com la de la tortuga que ho aguanta tot.
ResponEliminauf! la h on era?
ResponElimina