Si algun excursionista i/o muntanyenc experimentat em llegeix, riurà de la
meva ignorància, ja que fins el diumenge 15 de juliol no havia sentit a parlar
mai de la cursa de l’Olla a Núria.
A les 10 de matí junt amb la meva germana i una amiga arribàvem a
l’aparcament de Queralbs i, tot que per
la carretera havíem vist una corrua de cotxes aparcats en les voreres i en els
llocs més estrambòtic, als dos aparcaments de dalt no hi cabia ni una agulla.
Què fer? Tornar a Ribes? Vaig intentar parlar amb el guardià del pàrking i tres
negatives seguides, finalment al veure’ns grans i amb poca visió la meva amiga,
va concedir-me un canaló de terreny entre dos cotxes–vivendes molt grans
alemanys. Imagineu una hamburguesa planxada entre dos papers transparents i
veureu el meu cotxe aparcat entre els dos gegants.
Un cop baixarem del cremallera trobarem la resposta al nostre interrogant,
just arribaven els primers corredors ,entre aplaudiments de la gent, de la cursa internacional organitzada per UE
de Vic dins del Mountain Running Internacional Cup: 1º vencedor masculí Marc Pinsach amb 2h.17' 19’’ i femení Marta Garcia en 2h.59’21’’. Davant del Santuari
la meta d’arribada,el pòdium i diverses casetes de tota mena d’estris de
muntanya. L’esplanada plena a vessar de
gent, famílies senceres, criatures petites entre mig de les cames, avies, cosins, cotxets, etc. Poc a poc arribaven els
juvenils i els infantils amb recorreguts a la seva edat. Premis, condecoracions
i dinar picnic a tots els racons possibles. A les sis de la tarda no quedava
ningú i la tranquil·litat ens va donar la benvinguda. Vaig tornar a Queralbs al
matí següent a rescatar el cotxe,
restava tot solet allí al mig del gran aparcament, tenia una rascada lateral feta pel cotxe alemany suposo que al marxar, vaig
optar per un lloc a l’ombra i cremallera amunt altra vegada.
S’anomena l’Olla de Núria l’espai entre set pics:
Fontalva, Embut, Finestrelles ,Eina, Noufonts, Noucreus i Fontnegre. El nostre
poeta Maragall li diu “la plana més bella”
La fotografia correspon a la cursa del 2011 i la ratlla vermella que és veu
és una senyera posada a terra de grans dimensions. Desprès la baixen i
presideix la plana a l’hora del dinar.
Jo de l'olla de Nuria només sabia allò de que les casades hi ficaven el cap per tal de quedar prenyades. Ja veus, el que s'aprén quan les amigues viatgen.
ResponElimina