Ja he arribat a Ítaca, d'incògnit però a punt de recobrar la glòria. L'última escena , quan Ullises foragita, vaja quan es carrega els pretendents, és d'una violència terrible. Com en una de les pelis actuals més violentes però amb una contundència esgarrifosa i bellíssima. De fet el vaig acabar dissabte i l'he estat païnt dos dies. Ara ja estic refeta. Ja me n'he llegit un altre : Donde nadie me encuentre, d'Alícia Gimenez Barlet, la història de l'últim maquis. Està molt bé i aquesta Alicia, que em queia molt malament m'ha pujat molts punts. Us la recomano. Bé, en general us recomano qualsevol llibre sempre que sigui capaç d'allunyar-vos de la realitat. Avui, la meva és paradisíaca: ahir van marxar gairebé tots i avui els amics que s'estaven a cals Obiols. Hem quedat la Meri, la Virgi i jo  després de les cinc rentades, de guardar tota aquesta roba ja seca i de treure de la vista tot allò que no hi ha de ser estem gaudint d'uns moments paradisíacs. Cada una amb el seu llibre o bé l'ordinador, CALLADES, amb la piscina perfecta, menjar (les restes ens encanten perquè ja són fetes), La GLÔRIA, crec que fins divendres. Ah i he començat a escriure una mena de relat que pretenc que sigui una novel·la negra per nens. Reconec que m'aniria molt bé tenir feta una escaleta, però he començat, com sempre, a la brava. Veureu què en surt.