diumenge, 20 de febrer del 2011

L'ARPA I LES SEVES VIBRACIONS 85

ROBERT SCHUMANN

Amb unes pastilles de Fisherman’s Friend (les recomanades pels fumadors de pipa) a la butxaca per frenar la tos si tenia la gosadia de treure la seva sonoritat a l’Auditori, fet que no ha calgut, he escotat aquest mati el programa dedicat a Schumann. Programa que reflectia la música romàntica per antonomàsia. El romanticisme alemany sorgeix per oposar-se a la tradició clàssica que estava en declivi, la música esdevé sinònim de llibertat, ja que defensava la imaginació individual, incloent també allò fantàstic.

Robert Schumann neix el 1810 en el que actualment és la regió de Sajonia i mor als 46 anys desprès d’una malaltia mental que el porta al suïcidi, i tot que se’n surt físicament, ja no serà capaç d’escriure més música, mort en un sanatori el 1856, a la ciutat de Bonn, Alemanya.

Les dues simfonies d’avui, la 2ª i la 4ª tenen un latent rerefons obscur i tenebrós, que comuniquen el fet de viure en un estat d’eterna insatisfacció, les dues ens ensenyen el costat més fosc de la seva complexa personalitat. ( cal dir que la 1ª i 3º, són més lluminoses, positives i optimistes) però avui no eren les programades pel director de l’OBC Pablo González.

La 2ª comença amb un tema solemne exposat per trompes, trompetes i trombons, un tema que anuncia l’ombra de tristor i pessimisme que s’estén al llarg de tota la simfonia, la corda pren el relleu amb embranzida cap a un positivisme agitat i impulsiu.

La 4º d’entrada és un pèl més tosca, però ens permet descobrir, novament un món en que la natura és presentada de forma deslligada i fantasiosa, un món més propi del somni i de la nit que del dia; s’hi poden trobar paisatges de la Selva Negre i clars lluminosos que anuncien les flautes i els clarinets, típic d’altres compositors romàntics.

Schumann encara que d’entrada sembli difícil d’escoltar, diuen els entesos que cal un esforç de concentració, per tal d’anar descobrint, el que fa que, com més s’escolti mes atractiva sigui la seva música. Jo estic a les beceroles d’entendre-la.

Fotografia de Schumann i de l'orquestra OBC al complet; avui ha actuat amb. menys músics, tal com correspont a música romàntica

2 comentaris:

  1. Ens tens bocabadats. A més a més resulta que la música que escoltes és el fons perfecte a les notícies d'actualitat que comento. Gràcies per les teves vibracions.

    ResponElimina
  2. Doncs si tu ets a les beceroles, imagina't jo que, segons els meus fills, tinc una orella davant de l'altra! gràcies.

    ResponElimina