23 DE FEBRER

Avui, que a la premsa escrita, a les ràdios, a les televisions i a les "xarxes sociales" tothom, més o menys anònim, dirà la seva, m'agradaria que nosaltres expliquèssim a on erem i què feiem i sobretot que varem fer aquell dia. Fa molts anys que ens coneixem però em sembla que mai n'hem parlat.

El 23 de febrer de 1981 en Joan (6 anys acabats de fer) i la Sílvia (7) anaven a l'escola Naski al peu de Collserola i jo anava fent una bona passejada - llavors ni em sentia que tenia cames - empenyent la cadireta de'n Lluís que tenia 9 mesos. A l'hora del "golpe" ja erem a casa, els nens suposo que feien els deures o jugaven. Jo plegava roba. Sempre dic que sóc de matins i que a partir de certa hora, només serveixo per enlllestir el sopar i màxim per a plegar roba, mai planxar a aquestes hores.

Una cosa que ja feia i continuo fent és escoltar la ràdio sempre que puc. Per tant aquella tarde, també ho feia. Seguia rutinariament les votacions i vaig sentir el ..."en estos momentos, unos guardias civiles entran en el Congreso." I el "al suelo todo el mundo". Perquè diguin el que diguin, les imatges no es van veure fins moltes hores més tard. Tot i que sempre he estat d'esquerres, mai m'he significat políticament i recordo haver-ho escoltat encuriosida i espectant ,però sense por. No em vaig plantejar què podia passar, la veritat. Tal vegada, els "arbres" digues-li les ocupacions pròpies d'una mare jove, no em deixàven veure el "bosc" ple de llops que ens envoltava.

Quan ja tenia els nens a dormir, varem engegar la tele i quan va sortir el rei, de matinada, em vaig anar a dormir. L'endemà ja vaig ser més conscient, potser és perquè tal com us he dit, necessito el sol per a viure.

Ara, actualment, no és que la "cosa" estigui per a tirar coets però....Virgencita que me quede como estoy.