Trescant i verdejant 6- Can Mestre

clicar a la foto i sortirà el reportatge fotogràfic

Ahir, després de Saifo vaig anar a l’antiga casa Mestre, a l’Avinguda de Vallvidrera. Ben decidida vaig agafar l’avinguda que hi du i que té l’esplèndid teló de fons de la façana principal. Em vaig passejar a gust pels magnífics jardins fent fotografies. Llavors vaig sentir veus d’una dona que parlava amb un jardiner. Li vaig demanar permís per anar a la banda del darrera i vaig tenir la sort que em deixessin entrar perquè estaven instal·lant l’aire condicionat. Sinó és tancat i amb gossos. Em vaig enfilar per tot arreu i res no vaig deixar d’escrutar atenta i evocadora. Que bé es vivia abans! Em feia molta gràcia imaginar els meus jugant al volant, banyant-se a la bassa ara buida, berenant sota l’emparrat...

Ara, aquesta finca és propietat de la Universitat de Barcelona . El Dr. Agustí Pedro Pons la va comprar i al morir la va llegar. Per dins està completament reformada i modernitzada. Quan van fer la reforma, el mateix constructor va “restaurar”· els esgrafiats. És una restauració fatal, hi manquen moltes parts del dibuix i es veu clarament que ho va fer algú amb més voluntat que disposició. De lluny fa patxoca però si te la mires d’a prop hi veus les falles garrafals. He estat buscant el meu treball de quan estudiava i no l’he trobat. Sóc capaç d’haver-lo llençat en un atac de tonteria. M’hagués agradat molt poder comparar els dibuixos que, encara que fotografiats amb una maquineta gairebé de joguina, es veien bé.

Aneu-hi un dia, el lloc és encantador. Inclús té un petit laberint.