A empentes i rodolons

Vaig amb un dia de retràs perque ahi no vaig entrar al bloc. En Marçal, amb tot allò que explica del cervell sempre diu que només se'ns queda el que ens impacta. És ben cert que sembla ser que tothom s'enrecorda del que feia aquell dia.
Jo treballava al despatx de l'advocat J.M. Lacoma. Era la seva secretària i ocupava un despaxet petit i fosc al costat del seu, gran, espaiós i luminós (que estrany, oi?, que el despatx del jefe sigui el bó). També estudiava la carrera, primer curs crec, i quan sortia de la feina a les 19h. dos o tres dies a la setmana me'n anava a la Facultat, a la Diagonal amb el bus 7. Llavors encara hi havia classes nocturnes de 19 a 22h. Jo sempre feia tard, es clar, però com tenia bon rotllo amb els meus companys i els meus apunts estaven cotitzats (se taquigrafia) me'n sortia prou bé.
Va entrar un company al despatx, de camí al de Lacoma hi va dir-me: Hi ha merder al Congrés dels Diputats. Ell devia estar sentit la ràdio o potser va trucar a casa seva, no ho se. La qüestió és que, en un moment els 12 o 14 empleats estaven al despatx del jefe i algú tenia una ràdio. Recordo que, sense saber ben bé per què, vaig començar a tremolar. Els meus fills, cosa rarísima, havien anat al cinema amb el seu pare (segur que en Carles s'enrecorda de la peli) i jo vaig preguntar amb un fil de veu: Podem marxar? En Lacoma va dir, si, si, marxi tothom.
Vaig còrrer fins a la parada del bus i cap a casa, a esperar els nens i la ràdio engegada. Els nens no van arribar massa tard. Ells també s'havien assabentat al propi cinema però, lógicament, no tenien cap por.
Quan se'n van anar a dormir, jo em vaig posar davant la tele, el só ben fluixet com per a no molestar ningú. I va anar passant el temps. He vist tants cops l'escena del rei que ara, si sóc sincera, no puc recordar si la vaig veure llavors o la son em va vèncer.
L'endemà els nens no van anar a escola i jo tampoc a la feina. Al migdia em semblava haver sortit d'un mal son. No acabava de creure el que havia passat i el que ens hagués pogut passar!