tresquejant i verdejant 5

Si voleu veure més fotos cliqueu a sobre la imatge (és una prova, un altra dia en posaré més)

Començo el periple d’avui contemplant un gínjol en la Plaça del Teatre (plantat per commemorar que en les reformes del barri va desaparèixer el carrer del gínjol) i cercant informació que resulta equivocada, sobre una suposada escultura d’Antonio López. És el que té que donin informació sense comprovar les coses personalment. Resulta que és un relleu sobre Pompeu Fabra i està fet per un escultor que es diu Francisco Lopez (Madrid 1930). No té cap interès particular.

Des dels fanals de la Plaça Reial, dibuixats per en Gaudí vaig pentinant el barri i observant cases, botigues, detalls i constatant l’enorme diferència entre un grafitti i milers de tags sobreposats que embruten qualsevol espai, racó, paret o arc sense el més mínim respecte per la seva vàlua, encara que aquests sigui tan sols la de ser testimoni del temps que passa.

En la cantonada del c. Escudellers amb la Pl Orwell una magnífica mostra de casa esgrafiada. Segueixo passejant pel barri en direcció a la Plaça de S. Jaume on m’espera uns insòlita reunió de personatges sortits del túnel del temps. Són els de la pel·lícula sobre la proclamació de la República Catalana que s’està rodant aquests dies.

Salto el riu de la Via Laietana i m’endinso per S. Pere més baix per veure la casa dels cortinatges, un esgrafiat molt perdut, pujo per Pilar i una altra casa esgrafiada i finalment tres més en el carrer de S. Pere més alt. Dino amb la Casa dels velers o del Gremi Major de la Seda al meu davant, que em reconforta perquè recordo diverses restauracions i mostra un grau acceptable de conservació.

Finalment me’n vaig al cinema i a la sortida una memorable xerrada d’un ex delinqüent, Dani el Rojo, a la Capella, dins de la Setmana Negra de Barcelona.