El Pais del 23-F

Fa 30 anys jo estava fent una casa a Pal, a Andorra. Aquell hivern vaig tenir de pujar varies vegades per seguir les obres. A la tornada, un cop passada la frontera, la única emissora de ràdio que captava des de el cotxe era Radio Nacional a València. Un dia, amb gran sorpresa, nomes hi sentía marxes militars. Com que no m’interessaven massa, vaig buscar a la ona curta alguna emissora francesa, i així es com em vaig enterar del que passava a Madrid. Em van entrar moltes ganes d’arribar a casa. Desprès he sabut que aquell dia era 23 de febrer.

Un interessant relat de com va viure El Pais aquelles hores

Vareu veure el diumenge el relat que feia en Juan Luis Cebrian de com es van viure els fets a la redacció de El Pais?:
http://www.elpais.com/articulo/reportajes/jornada/particular/elpepusocdmg/20110220elpdmgrep_3/Tes
I aquest dimecres 23 passat varen publicar en la contraportada del diari, a la grandària real, la portada de la edició especial, de les 21:00 hores del 23 de febrer de 1981: http://www.elpais.com/especial/23-f/30aniversario.html

Això m’ha fet recordar un anunci de la campanya que vaig fer a MMLB amb motiu del naixement del diari, i penso que hi ha una coherència entre els propòsits que tenien i la seva actuació aquell dia 23. Del anunci que reprodueixo nomes vaig tenir de fer la composició i el titular, doncs el propi Cebrián volgué publicar l’assaig del Mariano José de Larra (que sembla una “Postal” del Rafael):

«En este país...», ésta es la frase que todos repetimos a porfía, frase que sirve de clave para toda clase de explicaciones, cualquiera que sea la cosa que a nuestros ojos choque en mal sentido. «¿Qué quiere usted?» -decimos-, «¡en este país!» Cualquier acontecimiento desagradable que nos suceda, creemos explicarle perfectamente con la frasecilla: «¡Cosas de este país!», que con vanidad pronunciamos y sin pudor alguno repetimos. http://albalearning.com/audiolibros/larra/enestepais.html