LA TRESCA I LA VERDESCA

Molts pensaments per als que no hi vau ser

• No us descobriré ara les meravelles del Museu de Montserrat, de sobres conegudes. Dir-vos només que ahir les varem poder "refrescar"i complementar amb la interessant exposició sobre l'obra de Ricard Giralt Miracle que ja va comentar la Maria Teresa fent-nos-la de visita indispensable. És una part de la nostra cultura i del nostre temps perdut que amb molt de goig varem retrobar i valorar. Vam trobar molta boira i temps fred però l'exterior no té res a veure amb les impressions interiors. Es veu que les varem saber comunicar perquè a la tarda ja es podia veure la plana amb grans taques de sol i un magnífic panorama. Quina llàstima que, per diverses circumstàncies no hi poguessiu ser totss Ja en farem d'altres.

• A Egipte, ara ve l'hora de la veritat. Un cop passada l'eufòria molt justificada de constatar la força del poble unit, les necessàries reformes socials es veuen en la seva autèntica distància. Entre tant, el turisme, un dels motors de l'economia del país, segueix en stand by. Inch Alah tot es resitueixi ràpidament!

• Maror a Ensenyament. Em sembla bé que es qüestioni tot allò que ha dut a l'actual fangueig. Pot costar però segurament, si es fa bé (that is the question) l'ensenyament pot sortir-ne reforçat. Fa massa anys que anava de baixada i semblava inaturable. Això del fangueig ve a tomb per allò dels "polvos i els lodos". A veure si podem, entre tots, assentar una mica el terreny. És molt el que ens hi va, sinó directament, pels nostres.

• Deu ser importantíssim, no ho dubto, però aquest Big congrés de mòbils, ni m'hi va ni m'hi ve.

• El germanet del Dràcula dirigirà el Servei Meteorològic de Catalunya. Preparem-nos per les tempestes que s'aviccinen.

• Abans de gastar els diners públics remodelant el Passeig de Gràcia es podria començar per fer complir les ordenances (hi son?) a les motos i camionetes aparcades. És legítim voler una correspondència entre les luxoses botigues i les aceres corresponents però potser les mateixes botigues hi podrien fer alguna cosa. O no. Jo no ho sé però recordo els temps en que per l'acera del davant de la casa es veia qui en tenia cura i qui era un deixat.

• L'Ignasi Viladevall, el comentarista-poeta de jardineria de LaVanguàrdia, fa avui un encès elogi d'una planta, la ligulària com a barem de la pol·lució ciutadana. I entre moltes coses interessants acaba l'article dient: mentre l'aire no sigui inofensiu, la salut pública serà una paraula sense sentit. Doncs sí. Un més.

• Naturalment he de felicitar, ens hem de felicitar, per a ser més precisos, pels èxits de Pa Negre. Sortosament l'Agustí Villaronga, en la seva al·locució al rebre el Goya, va regraciar l'Emili Teixidor que és el pare de la criatura. Ha semblat durant molt de temps, que no hi fos; ningú no en parlava. Es de bien nacidos, ser agradecidos. (Hi deu haver una correspondència en català però ara no hi caic) Val a dir que s'han venut més de 100.000 exemplars de la novel·la, xifra astronòmica Me n'alegro molt de tot plegat. No deixa de ser un punt del mapa, Catalunya, que es fa una mica més visible.