LA TRESCA I LA VERDESCA- Parc de l'Estació del Nord

En aquesta botiga de Sarrià podria trobar tot allò que es necessita per anar d'expedició: unes olleres, cantimplora, gorra de bany, un plumero etc. però passo de llarg i em dirigeixo al tren de Sarrià per anar cap a Catalunya , Pl. Universitat i Arc de triomf, ja ho veureu a les fotos que trobareu clicant aquesta primera. El destí és el parc de l'Estació del Nord.
Alli m'hi esperen tres monumentals escultures de l'artista nord- americana Beverly Pepper. Millor dit, és un gran conjunt que pràcticamnt omple tot el parc. Estan fetes en un trencadís de grans peces ceràmiques de gres esmaltat. Els títols de les escultures son molt adeqüats: Sol i ombra, Cel caigut i Espiral arbrada. Aquesta tècnica del trencadís li ha permès fer unes formes sinuoses que pugen i baixen suaument, volten, s'allarguen, abracen els espais de gespa o arbres... És un bon model d'art-natura o sigui un art que es conjuga amb la natura i una vegetació posada al servei de l'art com a complement. Es va fer l'any 1988 i si encara no la coneixeu ja hi esteu anant aquest mateix cap de setmana. Val la pena. és un lloc molt suggerent on imagines que es pot escriure, xerrar amb amics o descansar amb naturalitat.
D'allí cap a la Universitat Pompeu Fabra, un passeig curt, per veure l'Espai de Reflexió que sabia decorat per l'Antoni Tàpies. Crec que allí no reflexiona ningú perquè ha estat una mica xou de controls i permisos però finalment he pogut penetrar en el Sancta Santorum i veure l'obra de Tàpies. L'espai, absolutament despullat té com a única decoració la pintura que cobreix tot el fons. Seria un bon lloc però només té unes cadires de boga (penjades a la paret) i és molt claustrofòbic. M'ha dit el segurata que m'ha acompanyat que només es visita de tant en tant per algún grup. No ,si ja es veu que la reflexió no és el fort dels estudiants!
Després de dinar al sol -oh dioses i som al febrer- segueixo passejada cap al Parc de la Ciutadella i per allí dins una estoneta trescant i verdejant. Ja ho veieu per les fotos. En el vostre honor comentaré per sobre l'escultura del Passeig Picasso feta per Tàpies: Homenatge a Picasso. Sempre m'ha agradat molt perquè la trobo molt suggerent i sobretot perquè m'agrada i punt (clàssics, mutis i a la gàbia). L'enorme cub de vidre conté una sèrie de mobles de saló modernista, caiguts i esventrats per unes barres metàl·liques. Tot plegat expressa la confrontació de l'art amb la societat burgesa, conformista i immobilista que constreny i ofega (d'aquí el tancament i l'aigua) i la degradadó que el temps produeix sobre les coses. A dins unes frases de Picasso. La més coneguda: un quadre no és per decorar un saló sinó que és una arma d'atac i defensa contra l'enemic.
I cap a casa, Passeig de Colom, i Rambla amunt, amb alguna petita marrada per aprofitar que passo per allí a prop i fer fotos. Però ja no és important o en tot cas, alguna la comentaré un altre dia.