DES DEL BALANCÍ

 Contrasts en l'hora daurada

Ahir al diari sortia una nova aplicació pel mòbil en que es pot consultar quin és el moment màgic de qualsevol lloc on estiguis. L'Eugeni, nebot meu a qui alguns o algunes ja coneixeu, era aquí amb els seus i se l'havia baixat. Sabeu quina era l'hora màgica de Saifores? ... doncs aquella que jo havia descobert ja fa molt, molt de temps, aquella que per mi és l'hora daurada. És el que té ser una precursora, gairebé res no et ve de nou. 

Però resulta que sí que et venen de nou coses ja sabudes: riure sola i gaudir d'una lectura que diu, precisament el que ja saps i que per això et sembla teva, veure d'a prop els adolescents que m'envolten, tan iguals i tan diferents als que en altres moments han estat amb mi, contemplar les facècies dels ocells, petits i domèstics pardalets que em volen fer creure que els soc indispensable per a la seva subsistència, descobrir cada dia com, imperceptible però evidentment, els nens creixen en saviesa i ... maldat?, bondat?, segons. 

La meva vida està feta de petites coses, sí, però arriba a ser una suma fabulosa, tant, que molts dies, ja ho veieu, no trobo el moment d'entrar al bloc. Bé, ja vindrà l'hivern i llavors pensaré que no tinc temps per a res i que ja vindrà l'estiu d'hores tan llargues. Vivim d'il·lusions, no de mentides,