Des del balancí- 18-7

En mig de tanta natura no caldria, però a vegades, m'agrada seleccionar-ne una petita parcela per tenir-la més a prop. Avui són unes flors del magraner.

Ja he acabat de llegir el llibre que vaig començar ahir: Instrucciones para una ola de calor (quin títol tan oportú), de Maggie O'Farrell. M'ha agradat molt. Està escrit amb molta sensibilitat i gràcia, presenta uns personatges molt bons, i de tal manera, que m'han acompanyat tot el dia. Res no diu sinó que mostra. Un exemple: A veces hablar con su madre es como deambular desorientado por un bosque de significados en el que nadie tiene nombre y los personajes aparecen y desaparecen porque sí. Hace falta un punto de apoyo, cierto sentido de la orientación, establecer la identidad de uno de los personajes y entonces, con algo de suerte, todo va cuadrando.
Tot és així, VEUS els personatges. El gran problema, molt ben resolt. Bé aquest exemple, tret del context no serveix per a res però, fieu-vos de mi i si podeu, llegiu-lo. Passareu una bona estona.

 Em sap greu fer-vos dentetes però he d'aprofitar aquests pocs dies de tranquil·litat. No us penseu, però, que no faig altra cosa que llegir; a la ferreteria em veuen cada dia i l'ordre i el menjar fan la seva via, o més ben dit, la que a mi m'agrada. La Meri, pinta (la cuina de fora), treballa a l'ordinador en els seus dracs i fa mil coses d'aquelles que genèticament ens són familiars. Al taller sona la serra, la polidora o el martell.

Els pardals, les garses i una parella de caderneres ens distreuen amb les seves trifulgues. Res, la vida que passa, com una brisa entre la calor.