Ja ha acabat la Festa Major de la qual tan sols he "gaudit" d'uns pocs esdeveniment. Tenia l'excusa perfecta: el dinar de festa amb un fricandó urbi et orbe pels que érem (15). La sopa de síndria prèvia la va fer la Blanca que ja es trobava millor d'una faringitis enfebridora i maligna que l'ha esterrecat tota la setmana.
Ara, al matí fresc i olorós encara, el cant insidiós de la cigala se'm confon amb el d'una polidora que fa anar un fuster a la casa del costat. Malgrat tot, la calor, al fons, és un color d'estiu. Verd intens, barrejat amb ocres recremats sense rescat possible. La lectura del diari és la senyal de sortida de la saiforitis galopant que més tard sé que m'envairà. Tinc un cert patir per les coses que estan passant a El Caire, no tant pel meu amic, sinó perquè té un fill de 22 anys i ben segur que viuen en la incertesa o en la por. La resta de notícies ja la sabeu, més o menys com sempre.
En una dimensió més propera, vull creure que el dia serà fructífer, tindré ganes de mil coses i les relacions amb els nens seran tan suaus i fructíferes com les d'ahir a la nit quan, un cop els pares van marxar vam seguir la conversa, arrencada i tranquil·la, com gairebé mai.
A finals de mes és l'aniversari de la Meri (50) i pretenc aconseguir 50 regals o sigui que tots estem en activitat frenètica inventant coses. Aquella bombeta de la Malole ja hem (el Davi) aconseguit fer-la i serà el regal central del qual partiran tota la resta.
S'ha acabat la tranqui, ja baixen a esmorzar.
preciosa taula parada preludi d'un gran àpat.
ResponElimina