dimecres, 3 de juliol de 2013

DES DEL BALANCÍ 3-7




     Visc en un relatiu miracle: tots els nens, la Meri i jo som a la taula EN SILENCI (aquí està el relatiu ) fent deures, llegint o escrivint. De fons la piuladissa que reclama la meva atenció. Aquest cap de setmana és la Festa Major i estan posant les banderetes a tots els fanals. Aquest petit detall ja fa festa. A la meva finestra una estelada, rebla, encara més la intencionalitat diferencial.
     El meu jardí, en aquests moments és el Paradís terrenal, com el qualifica l'Iu. Un paradís d'estar per casa i amb la gespa escarransida i els xiprers despentinats perquè aquest any no es van tallar en el moment que corresponia. El lledoner, però, ens abraça i ens dona vida al seu redós. Si no fos d'ell...
     M'està costant engegar els motors d'escriure. Moltes són les feinetes que reclamen la meva atenció i que em recorden que al meu món hi ha més coses que l'escriure. Però les vacances són precisament deixar passar el temps tal com vingui, com el vent que fa tan agradable estar a l'ombra.

1 comentari:

marisa ha dit...

El miracle és en els teus ulls que et permeten veure tot això.