dilluns, 15 de juliol de 2013

DES DEL BALANCÍ- 15-7


Oi que recordes que duia una brusa blanca amb piquets blaus? Doncs ara ja soc una vaca de taques marrons. Una vaca estirada al balancí que xarrupa un cafè, gentilment ofert per la Meri, sense fer altre moviment que estirar el braç i amb la resta del cos en posició lectura. Prenent cafè exactament com les paraules del llibre que abdueixo des de fa deu, vint, trenta, cent deu minuts i el que vindrà. Dins la meva tenda de tul i snse més sorolls que els d'una lleu brisa, el d'un avió que ves a saber d'on ve, el vol d'una mosca que ha traspassat la barrera gairebé impalpable que m'envolta. Com apagada per aquesta capa veig la Meri que també llegeix. ESTEM SOLES! i l'estiu és el matalàs on flota el nostre fare niente.